4.JPG

El Rosselló

És l’hora que em plau, i és l’hora més dolça

de blau destenyit i viola clar;

l’arena que es mulla és un llit de molsa,

i tota la mar sembla sospirar.

És l’hora serena, allà les Alberes,

aparen servar la gran plenitud,

la vinya verdeja encara en les serres

quan l’oliu s’ensonya en la quietud.

Pàl·lida, la mar pren color de lloses,

el sol a la posta enrogeix el port,

i deixa dins l’aigua un ramell de roses

que l’ona m’acosta, i no els cull l’amor...

(Simona Gay)

  • w-facebook
  • Twitter Clean
  • Blanco Icono de Instagram

Segueix-nos

© 2020 - Hostal Portbou